Abre tus ojos verdes, María, que quiero oír el Mar.
Cada día es un regalo
diumenge, 18 de setembre del 2011
dissabte, 27 d’agost del 2011
dilluns, 22 d’agost del 2011
Por fin, Feliz.
Que todo lo que necesitaba lo encontré, y ahora guardo de recuerdo las agujetas de todas las
noches bailadas y las arrugas de las sonrisas robadas...
diumenge, 17 de juliol del 2011
Aquella incessable búsqueda de, diguem-ne, la totalitat, que torna impacient a tothom, fan feliços als que ja ho han trobat, i fiquen en el més negre forat als espectadors buscadors que miren amb enveja a aquells els quals ja trobat el que buscaven. Mentre ells s’han de conformar a mirar, amb un dolor de cor espantós, com la vida passa, com ells son feliços vivint (sense tu), i com tu et quedes esperant a que canviï alguna cosa, que saps perfectament que mai podràs oblidar.
Si més no era alguna cosa semblant al que volia escriure..
"Porque la vida no es más que una incesable búsqueda de aquella persona"
Tal como me dijo alguna vez un buen amigo.
dimecres, 6 de juliol del 2011
Era, pasado del verbo ser.
Lo peor de todo, fue descubrir que podías vivir sin mí. Yo pensaba ¿sabes? cada vez que repetías eso de “yo no puedo vivir sin ti”, pensaba que lo decías en serio, que de verdad no podías vivir sin mí, que de verdad se te derrumbaría el mundo si me perdieses, como me pasó a mí, que de verdad no podrías comer, ni dormir, ni trabajar, ni subir a un vagón de tren...
.exactamente era ésto.
.exactamente era ésto.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



