Aquella incessable búsqueda de, diguem-ne, la totalitat, que torna impacient a tothom, fan feliços als que ja ho han trobat, i fiquen en el més negre forat als espectadors buscadors que miren amb enveja a aquells els quals ja trobat el que buscaven. Mentre ells s’han de conformar a mirar, amb un dolor de cor espantós, com la vida passa, com ells son feliços vivint (sense tu), i com tu et quedes esperant a que canviï alguna cosa, que saps perfectament que mai podràs oblidar.
Si més no era alguna cosa semblant al que volia escriure..
"Porque la vida no es más que una incesable búsqueda de aquella persona"
Tal como me dijo alguna vez un buen amigo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada