Cada día es un regalo

divendres, 1 d’abril del 2011

1 Abril


-I'll love you forever.
+You will?
-Yes. That's the problem.

                            


                                                                                                  Hay promesas que se pagan caro.

dimecres, 30 de març del 2011

Primavera

A veces me siento mal, mal de verdad.
Ahora que llega la primavera... ¡PRIMAVERA! pri-ma-ve-ra ¿Qué te ha pasado, Sara? ¡Pero si a ti te encantaba!

Primavera era el reultado de unas ganas locas de vivir. Primavera significaba el fin de los días grises, los mismos que volvían gris mi espíritu. Primavera significaba la llegada del Sol, de los vestidos de colores, las flores, las alérgias y de las fresas en el mercado. Primavera era Sara, y el brillo en sus ojos.

Ahora es algo...

Me apetece bailar, cantar, saltar, correr, vivir... Y yo me pregunto... ¿Qué me impide hacerlo?
¿Dónde están mis iniciativas? ¿Dónde están mis amigos? ¿Dónde demonios se ha escondido la paz, la calma, la felicidad? ¿La aceptación, la sensación de formar parte de algo? La sensación de ser alguien importante, especial para ese algo...
No es cosa de buscar ladrones, cual juego de "polis o cacos"... Simplemente, como dijo alguien, Soy yo, y mis circunstancias.


Hay una frase que no deja de rondarme por la cabeza últimamente:
Esperar que alguien haga, actúe o reaccione del mismo modo que tú lo harías es un error. 
A veces siento que siempre he dado más que he recibido, y eso no está bien.

dilluns, 7 de març del 2011

Blau

I que té els ulls blaus, té els ulls blaus, d'un to blau que no sabries treure amb acrílic, blau intens, blau, blau.



M'agués agradat escoltar que ell em mirava tan intensament com jo me'l mirava a ell.

dissabte, 29 de gener del 2011

29 Enero 2O11


De lo único que me arrepiento, es de no haberte dicho más veces Te Quiero.


Abuela, te quiero, te quiero, te quiero...
Por siempre, te lo prometo...

dilluns, 3 de gener del 2011

He somiat que...

He somïat que em pegaves.

He somiat que era de nit i estaves discutint amb la mare. He somiat que et tornaves a convertir en un cabró. He somiat que em fartaves. He somiat que era valenta i que et deia les quatre coses que mereixes escoltar. He somiat que era la seva heroïna. He somiat que em pegaves i m'estampaves contra la paret. He somiat que marxava de casa. He somiat que et deia que ja no tenía filla. He somiat que passava la nit fora i que tu estaves molt empipat i un xic de preocupat. He somiat que al matí següent tornava a casa i ens demanaves perdó, a mi, a la mare i a en Daniel...
Però tot just m'he despertat al meu llit, i tancada a l'habitació he escoltat com seguies cridant-la i llençant-li les coses al terra.