He somiat que era de nit i estaves discutint amb la mare. He somiat que et tornaves a convertir en un cabró. He somiat que em fartaves. He somiat que era valenta i que et deia les quatre coses que mereixes escoltar. He somiat que era la seva heroïna. He somiat que em pegaves i m'estampaves contra la paret. He somiat que marxava de casa. He somiat que et deia que ja no tenía filla. He somiat que passava la nit fora i que tu estaves molt empipat i un xic de preocupat. He somiat que al matí següent tornava a casa i ens demanaves perdó, a mi, a la mare i a en Daniel... Però tot just m'he despertat al meu llit, i tancada a l'habitació he escoltat com seguies cridant-la i llençant-li les coses al terra.
Voy a tomarme las cosas con calma, porque sé que la expresión "donde hubo fuego, cenizas qudan" es jodidamente verídica, y lo siento, pero fuiste un incendio demasiado grande como para tomarme las cosas a la ligera contigo. Y esque no quiero que me vuelvas a quemar.